28/9/20

BWV 149

El 29 de setembre, diada dels Sants Arcàngels, era una important festivitat a la ciutat de Leipzig on aquells dies es celebrava una important fira comercial. Juntament amb Sant Joan, eren les dues úniques festivitats del santoral en les quals la missa solemne imposava l'execució d'una cantata. Per al Michaelistag luterà conserva el catàleg les BWV 19, 130, 149 i 50, aquesta darrera una obra discutida. I de totes elles tot seguit analitzarem la cantata BWV 149 MAN SINGET MIT FREUDEN VOM SIEG, una obra que la investigació ha datat l'any 1728, no sense algunes reserves.

Una d'elles la constitueix text, de Christian Friedrich Henrici, el col·laborador habitual de Bach en aquella època a qui coneixem millor amb el pseudònim de Picander, que el publicà en un recull de textos litúrgics l'any 1729. És possible que Bach hagués disposat del llibret ja un any abans? Probablement no ho sabrem mai. 

Sigui com sigui, Picander s'inspira en les lectures del dia, centrades en l'Apocalipsi i la batalla entre les hosts infernals i les celestials, capitanejades pels Sants Arcàngels a qui el públic d'aquell temps visualitzava com a guerrers exterminadors. D'aquí que la música de les cantates miquelianes tingui un marcat aire triomfal si no directament militar.

En el cas de la present cantata, aquest clima es concentra en l'enèrgic cor inicial, que li dóna títol: Man singet mit Freuden vom Sieg (Es canta, amb joia triomfant, a les cabanes dels Justos). En realitat, estem davant d'una música escrita molts anys abans, ja que en orígen era el cor que tancava la primera cantata profana conservada de Bach, coneguda popularment com a Cantata de la Cacera i estrenada a Weissenfels l'any 1713, actualment catalogada al BWV 208. Com és habitual en les col·laboracions entre Bach i Picander, el nou text s'adapta tan perfectament a la música preexistent que la paròdia resultaria indetectable si no disposéssim de l'original. La nova versió substitueix les trompes per trompetes i introdueix les timbales, havent de transportar la tonalitat de Fa a Re major, més apropiada per a les trompetes. El característic tema de l'arrencada romandrà constant al llarg de tot el moviment i enllaçarà les tres seccions de què consta, essent la intermèdia especialment expressiva en l'aspecte vocal.

Si som bons oïdors, en algun passatge del cor inicial haurem detectat certs passatges on el  fagot sobresortia del seu habitual rol al baix continu. Efectivament, aquest instrument de sonoritat misteriosa segurament es pot considerar el protagonista de la cantata, en una nova demostració del geni de Bach. La seva utilització com a instrument solista a l'ària de baix Kraft und Stärke sei gesungen (Siguin cantats la Força i el Poder de Déu) dota aquest moviment d'una inusual sensació de poder mesurat però infinit, exactament el que expressa el text. Les vocalitzacions de fins a 30 notes sobre el terme Stärk (Poder) també hi ajuden.

Seguirà el recitatiu de contralt Ich fürchte mich (Ni mil enemics no m'espanten), que condueix a l'ària de soprano Gottes Engel weichen nie (Els Àngels de Déu mai s'allunyen), un elegant moviment a càrrec de tota la corda d'un innegable aire dansaire que denotaria un orígen profà, tot i que que encara no ha pogut ser demostrat per la investigació. El fet que termes tan susceptibles de rebre les adients pinzellades musicals com allunyarrestar, o conduir no les tinguin seria un argument més en favor de l'origen profà d'aquesta ària.

Sigui com sigui, la cantata continuarà amb el recitatiu de tenor Ich danke dir (Et dono les gràcies) del qual destaca la progressió melòdica, que s'enfonsa sobre el mot sterben (mort). Arribarà a continuació una nova peça protagonitzada pel fagot, el duet de contralt i tenor Seid wachsam, ihr heiligen Wächter (Resteu atents, Sants Vigilants). Amb aquest dispositiu que només repetirà a la cantata BWV 155, Bach ens transporta a una escena de meravellosa nocturnitat, movent-nos entre ombres però sabent que els Àngels vetllen des de les altures. Les veus marxen a voltes paral·leles i a voltes separades en cànon  per a suggerir les consignes que es llençaven els guàrdies des de les almenes i torres de guaita. Aquest efecte es fa meravellosament palès a la secció central, car el moviment es presenta en forma ternària.

I enmig de la nit arribarem a la coral final, Ach Herr, lass dein lieb Engelein (Ah, Senyor! Deixa que els teus estimats Àngels), tercera estrofa d'un himne de Martin Schalling de 1571 cantada amb una melodia originada a Estrasburg que Bach utilitzà per a tancar la Passió Segons Sant Joan i que també apareix a les cantates BWV 19 i 174. Duplicades les veus per l'orquestra segons la tessitura, trompetes i timbales es reserven per al final, quan remarquen en fanfàrria el terme ewiglich (eternament) per tal de tancar la cantata amb una solemnitat adient a la festivitat que es celebra.

J.M.S.


Cantata BWV 149

MAN SINGET MIT FREUDEN VOM SIEG

Festo Michaelis (Diada de Sant Miquel)

Estrenada: 29 de setembre de 1728 o 1729

Text: Christian Friedrich Henrici, Picander.


1. COR

Es canta, amb joia triomfant, a les cabanes dels Justos:

La destra del Senyor és victoriosa,

La destra del Senyor sigui enaltida,

La destra del Senyor és victoriosa!

***

2. ÀRIA (Baix)

Siguin cantats la Força i el Poder de Déu, 

L'Anyell, vencedor i repressor de Satanàs,

 Qui Nit i Dia ens fustigava.

La Sang de l'Anyell ha vessat

Glòria i Triomf sobre els Pietosos.

***

3. RECITATIU (Alt)

Ni mil enemics no m'espanten

Car els Àngels de Déu

Acampen al meu costat.

Quan tot s'esquerdi, quan tot s'enfonsi,

Restaré en calma.

Com és possible decaure?

Déu m'enviarà cavall, carruatge

I la tropa d'Àngels sencera.

***

4. ÀRIA (Soprano)

Els Àngels de Déu mai s'allunyen,

Són amb mi en tot moment:

Vetllen mentre jo dormo, 

Allà on vagi, allà on resti,

Les seves mans em condueixen.

***

5. RECITATIU (Tenor)

Et dono les gràcies

Déu meu estimat, per tot.

Permet-me, a més,

Penedir-me dels meus mals actes 

Alegrant així el meu Àngel

Que em menarà, el dia de la meva mort,

Al teu si, dalt del Cel.

***

6. DUETTO (Alt, Tenor)

Resteu atents, Sants Vigilants,

La Nit gairebé és ja passada.

Impacientment, no descansaré

Fins a ser davant el rostre 

Del meu Pare estimat.

***

7. CORAL

Ah, Senyor! Deixa que els teus estimats Àngels

En la darrera hora dipositin la meva ànima

Al si d'Abraham

I el meu cos al seu dormitori

On reposarà sense dolor ni pena

Fins al dia del Judici Final!

Despertaré llavors de la Mort

Per a que els meus ulls et contemplin

Amb joia infinita, oh Fill de Déu,

Salvador meu i Trona de Gràcia!

Senyor Jesucrist, escolta'm, escolta'm:

Vull glorificar-te eternament!


Traduïda per Josep-Miquel Serra




Cap comentari: