24/6/20

BWV 30

Les diades de Sant Joan Baptista i Sant Miquel eren les dues onomàstiques del calendari litúrgic que a Leipzig es celebraven amb oficis solemnes que exigien l'execució d'una cantata (a més, la primera d'elles és l'onomàstica del propi Bach). Fins a tres conserva el catàleg destinades a la festa del solstici d'estiu: Les BWV 167, BWV 7 i BWV 30, ordenades per data de composició. I serà la tercera de les tres la que tot seguit analitzarem, la cantata titulada FREUE DICH, ERLÖSTE SCHAR, que és una de les darreres cantates de Bach, si no la darrera.
La gènesi d'aquesta obra arrenca amb el magnat Johann Christian von Hennicke, funcionari reial natural de Halle que l'any 1737 adquirí per una gran suma el feu de Wiederau, situat a uns vint quilòmetres al sud-oest de Leipzig. Per a celebrar l'esdeveniment, encarregà a Bach una cantata festiva amb text de Christian Henrici Picander que s'interpretà el 28 de setembre d'aquell any: És la cantata Angenehmes Wiederau (Agradable Wiederau), avui catalogada amb el BWV 30a, la qual presentava una al·legoria protagonitzada pel Destí, la Felicitat, el Temps i el riu Elster.
Devia ser l'any següent, o un d'immediatament posterior, que Bach reutilitzà aquella música amb un nou text (segurament també de Picander) per a la celebració litúrgica de Sant Joan, el 24 de juny. La perfecció de l'encaix entre text i música d'ambdues versions fins i tot ha fet sospitar a alguns autors com N. Harnoncourt que Bach disposava ja dels dos textos en el moment d'iniciar la composició de la cantata d'homenatge a von Hennicke. Sigui com sigui, no seria la primera vegada que el duet Bach-Picander aconseguia crear unes paròdies tan perfectes que serien indetectables si no disposéssim de les versions profanes originals.
Com en moltes altres obres reciclades, el ritme dansaire de la música de la cantata BWV 30 és un símptoma del seu orígen profà. Tant en aquest aspecte com en la seva envergadura i divisió en dues parts presenta força similituds amb la cantata BWV 194, escrita uns quinze anys abans.
S'inicia la primera part de la cantata amb el cor que la intitula: Freue dich, erlöste Schar (Alegra’t, Legió redimida). Es tracta d'un bell cor que, tot i l'absència d'instruments festius com trompetes i timbales, genera un deliciós ambient de joia gràcies sobretot al seu ritme sincopat, que recorda al de la bouréeEstructurat en dues seccions idèntiques, presenta un caràcter principalment homòfon, símbol de la modernitat que s'estava imposant en els darrers anys de la vida de Bach, que veia morir la complexa arquitectura contrapuntística amb la que havia bastit la seva obra i a la qual dedicarà un sublim epitafi amb l'Ofrena Musical i l'Art de la Fuga. 
La primera intervenció solista s'encomana al baix, que entona el recitat Wir haben Rast (Ara descansem) al qual segueix l'ària Gelobet sei Gott, gelobet sein Name (Lloat sigui Déu i lloat el seu nom), moviment a càrrec de les cordes a un ritme que bé podria ser de minuet o passepied. L'alegria continguda a la partitura reflexa la joia pel naixement del Baptista, precursor de la redempció.
Prendrà el relleu el contralt, primer amb el recitatiu Der Herold kömmt und meldt den König an (L'herald arriba anunciant al Rei) i després amb l'ària Kommt, ihr angefochtnen Sünder (Veniu, compungits pecadors!) la qual sembla ser una rèmora de la primera versió de la cantata nupcial BWV 195. Es tracta d'una d'aquelles àries celestials en les quals Bach recrea les passes dels pecadors vers Jesús mitjançant el pizzicato de les cordes (violí II, viola i continu). Sobre elles es desplega una autèntica apoteosi de la flauta travessera, però no pel seu virtuosisme sino per la bellesa de la melodia, sustentada a voltes pel violí primer en sordina. Tot això crea una atmosfera onírica en la qual el temps sembla detenir-se i el perdó i la redempció esdevenen absoluts, que no dubtaria en definir com probablement la darrera obra mestra vocal de Bach.
Seguirà la coral que tanca la primera part de la cantata, Eine Stimme lässt sich hören (S'escolta una veu), que canta de manera homòfona una coral de Johann Olearius de 1671 amb una melodia d'origen profà del segle XV sacralitzada als Salms Francesos, apareguts a Ginebra l'any 1551.
La segona part de la cantata s'obre de nou amb una parella de moviment a càrrec del baix, que encara primer l'únic recitatiu acompanyat de la partitura titulat So bist du denn, mein Heil, bedacht (Així doncs, mon Salvador, desitges). A ell seguirà l'ària Ich will nun hassen (Desitjo avorrir i rebutjar), en la qual el ritme escollit és el dit llombard, característic per que sembla relliscar, accentuant la nota curta en contra de la llarga.
Per fi apareixerà el soprano amb les seves dues intervencions: El recitatiu Und obwohl sonst der Unbestand (I encara que la inconstància) i l'ària Eilt, ihr Stunden, kommt herbei (Apresseu-vos, instants, veniu aquí). Aquesta, protagonitzada pels violins, presenta un cert aire de giga, i és estructurada en forma da capo. Destaca el tractament dels termes Eilt (apressar), que es canta amb una ràpid gir ascendent, i ewig (eternament), que ho fa amb l'habitual nota llarga sostinguda en el temps.
El tenor tindrà la seva breu quota de participació al recitatiu Geduld, der angenehme Tag (Paciència, car el dolç dia), el qual modula a arioso en arribar al darrer vers, I cap misèria et tornarà a turmentar.
I la cantata conclou amb la repetició del cor inicial, però amb un nou text: Freude dich, geheilgte Schar (Alegra't, Legió Santificada). És aquest un recurs molt excepcional en Bach, que l'utilitza en comptades ocasions, entre elles les cantates BWV 172 i 193 i que serveix per a tancar la partitura amb el clima de joia amb què s'havia iniciat, com s'escau a una festivitat tan estimada a la nostra terra com a la Leipzig de l'època de Bach.
J.M.S.




Cantata BWV 30
FREUE DICH, ERLÖSTE SCHAR
Diada de Sant Joan Baptista
Estrenada: 1737-1739, basada en una versió profana, BWV 30a, de 1737
Text: Possiblement Christian Henrici (Picander) 

amb una coral de Johan Olearius (1671)

Prima Parte

1. COR
Alegra't, Legió Redimida,
Exulta a les tendes de Sió.
La teva prosperitat té ara
Uns fonaments rectes i ferms
Per a omplir-te de benaurances.
***
2. RECITATIU (Baix)
Ara descansem i el pes de la llei no ens oprimeix.
Gens ha de torbar aquesta tranquil·litat,
Que els nostres estimats pares
Van desitjar, van reclamar i van esperar.
Així doncs, que s’alegri qui sempre pugui fer-ho,
I entoni en honor a Déu una cançó de lloança
Que sigui repetida per uns i altres
En el cor celestial. Sí, canteu!
***
3. ÀRIA (Baix)
Lloat sigui Déu i lloat el seu nom,
Lloat sigui el Senyor
Que ha mantingut la promesa i el jurament!
El seu lleial serf ha nascut,
Escollit des de fa temps
Per a preparar el camí del Senyor.
***
4. RECITATIU (Alt)
L'herald arriba anunciant al Rei.
Us crida, no us encanteu,
Desvetlleu-vos amb pas ràpid!
Apresseu-vos rere aquesta veu
Que mostra el camí i la llum
Cap a aquelles beneïdes prades
Que podrem contemplar algun dia.
***
5. ÀRIA (Alt)
Veniu, compungits pecadors!
Apresseu-vos i correu, fills d'Adam,
El Salvador us reclama a crits!
Veniu, ovelles esgarriades,
Desperteu del malson del pecat,
Que ha arribat l'hora de la Gràcia!
***
6. CORAL
S'escolta una veu de punta a punta del desert,
Per a convertir tots els homes:
Prepareu el camí del Senyor!
Aplaneu el camí de Déu!
Que tothom s'aixequi!
Que s'elevin les valls
I es rebaixin les muntanyes!
***

Seconda Parte 


7. RECITATIU (Baix)
Així doncs, mon Salvador, desitges
Mantenir ferma l'aliança
Que vas fer amb els nostres pares,
I regnar sobre nosaltres amb Gràcia.
Per això desitjo, amb gran zel,
Aplicar-me, Déu fidel
A viure sota el teu mandat
En la Santedat i el Temor de Déu.
***
8. ÀRIA (Baix)
Desitjo avorrir i rebutjar
Tot allò que et repugna, Déu meu.
No desitjo entristir-te,
Sinó estimar-te de tot cor,
Car Tu em dispenses gràcia.
***
9. RECITATIU (Soprano)
I encara que la inconstància
És una gran feblesa humana,
Jo afirmo ara i aquí:
Sempre que neixi l'aurora,
Mentre a un dia el segueixi un altre
Desitjo viure, Déu meu,
Amb constància i fervor
A través del teu esperit,
Entregat a la teva Glòria.
Et lloaran el meu cor i boca,
Amb merescuda lloança
En virtut de la teva Aliança,
***
10. ÀRIA (Soprano)
Apresseu-vos, instants, veniu aquí,
Porteu-me de seguida a aquelles prades!
Desitjo, amb la Legió escollida,
Elevar a Déu un altar en acció de gràcies
A les tendes de Kedar
En prova d'etern agraïment.
***
11. RECITATIU (Tenor)
Paciència, car el dolç dia
En que seràs alliberat
De tots els turments
D'aquest Món corrupte
Que et tenen captiu, cor meu...
Aquest dia no trigarà a arribar!
El desig es complirà:
Amb les ànimes redimides
En la perfecció de la mort,
Seràs alliberat del teu cos
I cap misèria et tornarà a turmentar.
***
12. COR
Alegra't, Legió Santificada,
Exulta en les prades de Sió!
Els temps no veuran la fi
De la teva joia resplendent
I de la teva satisfacció.

Traduïda per Josep-Miquel Serra



Cap comentari: