BWV 179

De les tres cantates presents al BWV destinades a l'Onzè diumenge després de la Trinitat, farem un repàs a la BWV 179 SIEHE ZU, DASS DEINE GOTTESFURCHT. Les altres dues són la BWV 199 de 1714 i  la BWV 113, de 1724.

Entre elles hem de situar la cantata BWV 179, que fou estrenada a Leipzig el 8 d'agost de 1723, a les poques setmanes de l'arribada de Bach a la ciutat. Sembla ser que aquell dia, després del sermó, també s'interpretà la cantata BWV 199 conformant ambdues obres una mena de gran cantata de dues parts.

L'Evangeli del dia (Lluc 18, 9-14) presentava la paràbola del fariseu i el publicà, on Jesús lloa la sinceritat per sobre de la hipocresia, d'aquí les contínues referències de l'anònim llibretista a aquests dos termes. Com veurem, un altre fet destacable d'aquesta cantata serà la seva reutilització en dues obres posteriors.

El primer exemple de tot això el tenim al cor inicial, que intitula la cantata:  Siehe zu, daβ deine Gottesfurcht nicht Heuchelei sei (Mira que el teu temor de Déu no sigui hipòcrita), el qual va ser posteriorment  convertit en el Kyrie de la Missa en Sol Major BWV 236. Es tracta d'una dinàmica fuga doble que arrenca sense preludi instrumental i amb cert regust arcaïtzant. És destacable la utilització del recurs cromàtic descendent que els antics tractats d'harmonia denominaven passus duriusculus (passes dures) sobre el terme falschem Herz (cor fals). És aquest un recurs al qual Bach recorria quan volia crear un ambient de desconsol o patiment, i apareix en altres cantates com les BWV 12 o 78.

El segon moviment serà un recitatiu del tenor titulat Das heutge Christentum (Els cristianisme d'avui dia) que destaca per la seva crítica al luteranisme de l'època, acusat de tebior mitjançant una al·lusió  al tercer capítol de l'Apocalipsi, en el qual s'acusa del mateix a l'església de Laodicea.

Seguirà el tenor amb l'ària Falscher Heuchler Ebenbild (La imatge d'aquell qui és fal·laç), un enèrgic moviment a càrrec d'un uníson dels oboès i el violí primer, mentre viola i continu els acompanyen. Entre ells, el segon violí dibuixarà una subtil paràfrasi de la coral Jesu, meine freude. Les Pomes de Sodoma esmentades a text (presents també a la cantata BWV 54) són els Calotropis Procera, fruits que tot i el seu aspecte saborós només contenen llavors. Aquesta ària serà transformada en el Quoniam de la Missa en Sol Major abans esmentada.

El quart moviment serà un recitatiu del baix, Wer so von innen wie von außen ist (Aquell qui és igual per dins que per fora), que acabarà en arioso per a cantar el darrer vers i donar pas a l'ària de soprano Liebster Gott, erbarme dich (Compadeix-te de mi, Déu estimat), un reposat moviment a ritme de passacaglia  on dos oboès d'amore acompanyen el cantant, disposició única entre totes les cantates de Bach. Aquesta ària esdevindrà més tard el Qui tollis de la Missa en La Major BWV 234.

I la cantata conclourà amb la coral Ich armer Mensch, ich armer Sünder (Jo sóc un pobre home, un pobre pecador), primera estrofa d'un himne de Christoph Tietze de 1663 cantada senzillament a capella colla parte, és a dir, amb les veus doblades per l'orquestra segons la tessitura.

J.M.S.

Cantata BWV 179
SIEHE ZU, DASS DEINE GOTTESFURCHT
Dominica 11 Post Trinitatis
Estrenada: 8 d'agost de 1723
Text: Anònim, amb cor inicial extret del Cohèlet

i coral final de Christoph Tietze (1663)

1. COR
Mira que el teu temor de Déu no sigui hipòcrita,
i que no el serveixis amb un cor fals!
***
2. RECITATIU (Tenor)
Els cristianisme d'avui dia
Passa un mal moment, per dissort:
La majoria dels cristians del món,
No són més que indiferents Laodiceus*
I orgullosos fariseus,
Per fora es fan passar per creients,
Com un jonc, acoten el cap fins a terra,
Però llur cor vessa estuf botifler.
Amb tot, entren a la casa de Déu,
I fan veure que compleixen la llei;
Tot això és el què fa un bon cristià?
No, això els hipòcrites també ho fan.

                    *Ap. 3, 14-22: Acusa l’església de Laodicea de ser tèbia.

***
3. ÀRIA (Tenor)
La imatge d'aquell qui és fal·laç
És com una poma de Sodoma
Per dins plena d'obscenitat
Enllustrada i esplèndida per fora
L'hipòcrita, ell que tan sublim es veu,
No pot resistir la presència de Déu.
***
4. RECITATIU (Baix)
Aquell qui és igual per dins que per fora,
Es pot dir que és un cristià vertader.
Com ho fou el publicà del temple
Que es colpejava el pit humilment.
Ell no se'n gloriava pas de ser sant
Ah, home, tingues això present,
Com un testimoni lloable
Pel teu penediment!
Encara que no siguis ni adúlter ni lladre,
O un xafarder viperí,
Ai las, per això, no et pensis pas,
Que ets virtuós com un Serafí!
Confessa a Déu els teus pecats sens temor
Perquè trobis en Ell valença i compassió!
***
5. ÀRIA (Soprano)
Compadeix-te de mi, Déu estimat:
Il·lumina'm amb Gràcia i conhort!
Els meus pecats em posen malalt
Tinc un pus virulent en el moll de l'os.
Jesús, Anyell de Déu, vine'm a ajudar,
Puix, m'ofego en un pregon toll de fang!
***
6. CORAL
Jo sóc un pobre home, un pobre pecador,
Ací estic davant per davant de Déu.
Ai, Déu, Ai, Déu, sigues-me benigne
I no em jutgis amb rigor!
Compadeix-te, compadeix-te de mi,
Tingues pietat, Déu misericordiós!

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera