BWV 104

L'introitus de la missa llatina dóna nom al segon diumenge després de Pasqua: El Dominica Misericordias Domini, també conegut com el diumenge del Bon Pastor. Per a ell conserva el catàleg les cantates BWV 85, 104 i 112, de les quals avui ens centrarem en la d'enmig, la cantata BWV 104 DU HIRTE ISRAEL, HÖRE, la qual veié la llum a Leipzig el 23 d'abril de 1724, diada en la qual sabem que fou interpretada al matí a l'església de Sant Nicolau i a la tarda a la de Sant Tomàs.

El llibret, d'autor desconegut, apareix en un recull de cantates de l'any 1724 i, com les tres cantates per aquest diumenge, extreu els seus principis de dues lectures bíbliques on Jesús és comparat amb un pastor de les ànimes (1 Pe, 2, 21-25 i Jn 10, 12-16). Això inspirarà en Bach una música amb aquell aire bucòlic i pastoral que tant agradava al públic barroc.

Ja el cor inicial ens presenta tal ambient, tant en el seu ritme i melodia relaxats com en la instrumentació, on destaquen tres oboès, entre ells aquell de timbre greu que Bach sol denominar taille. El cor amb una sola veu elevarà el prec que dóna nom a la cantata: Du Hirte Israel, höre (Pastor d’Israel, escolta’ns) per a tot seguit establir la polifonia agrupant les veus per parelles.

Els dos següents moviments van a càrrec del tenor, que comença amb el recitatiu Der höchste Hirte sorgt vor mich (El suprem pastor em te cura) i continua amb l'ària Verbirgt mein Hirte sich zu lange (Fa temps que no veig el meu pastor), estructurada en tres seccions  i on és omnipresent el tema d'arrencada dels oboès que vol simbolitzar el caminar tastanejant de què parla el text. Destaca la torturada vocalització amb què es canta allzu bangue (molta por) i la llarga nota sobre el terme zu lange (fa temps).

Serà ara el baix qui encari la seva parella de recitatiu i ària. El primer, Ja, dieses Wort ist meiner Seelen Speise (Oh sí, aquestes paraules teves), és un senzill recitatiu secco que prepara l'ària Beglückte Herde, Jesu Schafe (Ovelles de Jesús, sortós ramat!). De nou retrobarem l'ambient pastoral de l'inici, en una gran ària da capo per a cordes amb l'oboè d'amore doblant el primer violí. La constància de Fe (hoffet) és subratllada amb una llarga nota sostinguda i l'al·lusió a la mort provoca una caiguda cap al fons de la tessitura que es resol de nou en una llarga nota que ara busca simbolitzar el somni etern (Todesschlafe).

La coral final canta a capella la primera estrofa de Der Herr ist mein gerteruer Hirt, un himne de Cornelius Becker de 1598 basat en el Salm 23 que no hem de confondre amb una altra versió del mateix Salm, obra de Wolfgang Meuslin, que serà utilitzada a la cantata BWV 112.

J.M.S.

Cantata BWV 104
DU HIRTE ISRAEL, HÖRE
Dominica Misericordias Domini
Estrenada: 23 d'abril de 1724
Text: Anònim, basat en els Salms (80, 2) 

i un Himne de Cornelius Becker (1598)

1. COR
Pastor d’Israel, escolta’ns
Tu que guardares Josep
com les seves ovelles,
mostra’ns aquell que s’asseu
per damunt dels querubins.
 ***
2. RECITATIU (Tenor)
El suprem pastor em te cura,
perquè m’haig d’amoïnar?
L’amor del pastor es renova
cada matí, sí, és ben cert.
Asserena’t, doncs, cor meu
que Déu és sempre fidel.
 ***
3. ÀRIA (Tenor)
Fa temps que no veig el meu pastor
i l'erm em fa molta por;
Malgrat això, camino tastanejant sens treva.
La meva boca et crida
i tu, pastor meu,
fas que t'adreci un suplicant "Abba" - Pare!
    en sentir les teves paraules. 
 ***
4. RECITATIU (Baix)
Oh sí, aquestes paraules teves,
són nodriment per la meva ànima,
un bàlsam pel meu pit,
la pastura que més m'agrada i que té regust de cel;
Ah! aplegue'ns, O bon pastor,
a nosaltres, pobres i desvalguts;
Ah! fes que el nostre èxode arribi a la fi
i que ens meni, ben aviat, fins a les teves pastures!
 ***
5. ÀRIA (Baix)
Ovelles de Jesús, sortós ramat!
El món és ara per vosaltres com el Regne del Cel.
Ací ja tasteu la bonesa de Jesús
tot i esperant rebre el salari de la fe
després del son plàcid de la mort.
 ***
6. CORAL
El Senyor és el meu pastor fidel,
en ell, confio del tot,
sóc el seu xai menut, que porta a pasturar
en prats de verdor deliciosa,
em mena a deus d'aigua fresca,
on s'envigoreix l'ànima meva
amb santes paraules de Gràcia.

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera