27/12/18

La música no té pare... sinó mare!

Segons una informació de l'agència Reuters, la major part de la música religiosa de Johann Sebastian Bach, el geni barroc per excel·lència, podria no haver estat escrita per ell. Almenys així ho afirma el musicòleg alemany Wolfgang Gangwolf en un article publicat a l'anuari 2018 de la Katalanische Bach Gesellschaft.
I qui hauria estat el geni creador d'obres com la Passió segons Sant Mateu, La Missa en Si Menor o la major part de cantates d'església fins avui atribuïdes a Bach? Doncs ni més ni menys que la seva segona esposa, Anna Magdalena.
Després d'anys d'investigació, Wolfgang Gangwolf afirma estar en condicions de demostrar que la figura de Bach és un veritable frau. En aquell temps era impensable que les dones amb talent es poguessin dedicar a les arts lliberals, per la qual cosa havien de buscar-se la vida afirma Gangwolf. 
Manuscrit original de la Suite de Violoncel Nº 3,
autògraf d'Anna Magdalena que fins avui es creia
una còpia de l'obra original de Bach.

I, sempre segons ell, el camí que trobà Anna Magdalena Wilcken per a expressar el seu geni fou unir-se a un músic de cert talent per així, a través d'ell, donar sortida a la seva capacitat creadora: Quan va contraure matrimoni amb Bach, aquest romania a la petita ciutat de Köthen amb una carrera estancada i sense haver presentat cap obra vocal transcendent excepte alguna cantata de joventut. Fou Magdalena qui l'animà a optar a la Cantoria de Sant Tomàs de Leipzig, armat amb dues cantates escrites per ella: Les BWV 22 i 23, que foren interpretades el 7 de febrer de 1723. Gràcies a aquestes obres, Bach aconseguí el nomenament.
Tot i això, la tasca compositiva d'Anna Magdalena hauria començat molt abans: La seva primera obra destacada serien les suites per a violoncel sol, probablement escrites a Weissenfels estant encara soltera i que Bach després va copiar per a fer-les passar per seves. La meva datació del paper utilitzat demostra que els manuscrits d'Anna Magdalena són anteriors als de Johann Sebastian, conclou Gangwolf.


Els primers anys de Bach a Leipzig es caracteritzen per una frenètica composició de música religiosa la qual, evidentment, és impossible que fos obra d'una sola persona, continua Gangwolf: Anna Magdalena era qui composava les àries i els cors de les cantates mentre Johann Sebastian, com a molt, es limitava als recitatius.
Tot i això, sembla que la farsa era difícil d'aguantar per a Bach, de manera que algunes vegades, per a complaure el seu marit, Magdalena introduïa alguna de les seves obres instrumentals a mode de simfonia en alguna cantata, i així l'home es quedava tranquil, sentencia Gangwolf.
En quant a les colossals Passions i Misses, segons el musicòleg alemany són íntegrament obres d'Anna Magdalena i només la molt inferior Passió Segons Sant Lluc BWV 246 podria ser obra de Johann Sebastian, que devia sentir certa enveja  de la seva esposa i va voler demostrar que ell també sabia escriure passions. 
Wolfgang Gangwolf  (foto: Reuters)
De fet - diu Gangwolf - al meu estudi demostro que la Passió Segons Sant Marc BWV 247 no és que s'hagi perdut sinó que Bach la va començar a escriure, però al cap de poc va veure que no se'n sortia i la va deixar estar, probablement destruint les partitures per tal d'eliminar qualsevol  prova del seu fracàs.
El mateix modus operandi el trobem en moltes cantates profanes, algunes de les quals són clarament una autèntica confessió encriptada del que realment estava passant. Només hem de recordar l'argument de la Cantata del Cafè, diu Gangwolf. Quin és aquest argument? Un pare que no deixa beure cafè a la filla i aquesta decideix prendre'l d'amagat, la qual cosa és en realitat una metàfora del que la societat no deixava fer a Anna Magdalena i aquesta ho va voler posar en música.
L'Oratori de Nadal tampoc ha resistit l'anàlisi de Gangwolf: Les sis cantates són d'Anna Magdalena i el text de Picander, com els oratoris de l'Ascensió i Pasqua. La seva col·laboració va ser intensa, segurament entre ells dos hi va haver algun affaire.
Gangwolf afirma no només tenir proves de tot això, sinó també de que el conegut Quadern d'Anna Magdalena en realitat el va escriure ella com una mostra de bona voluntat cap al seu marit, afectat per l'engany que portaven orquestrant durant tant de temps o, potser, per l'afer amb Picander. El mateix passa amb les Variacions Goldberg, que segons Gangwolf va escriure Magdalena per a fer dormir els seus nombrosos fills. Veient que funcionaven força bé, el seu marit se les envià a Johann Gottlieb  per a fer dormir també al compte Kaiserling. I el Clavecí ben Temperat també el va escriure Anna Magdalena: És evident que Bach no s'aclaria amb el seu nou sistema d'afinament i la seva muller el va voler ajudar escrivint una sèrie de preludis i fugues en totes les tonalitats majors i menors, a veure si així se'n sortia.
Anna Magdalena va seguir sent el veritable geni darrera de Bach fins als seus darrers anys. Sosté Gangwolf que l'Ofrena Musical, de 1747, n'és una prova concloent: Tothom coneix la història: Durant una visita de Bach a Postdam, el rei Frederic el Gran li demanà una improvisació sobre un intricat tema musical. Bach li envià al cap d'uns mesos l'Ofrena Musical. És evident que aquell dia a Postdam Johann Sebastian es devia inventar alguna excusa i, ja a Leipzig, demanà a Anna Magdalena que li composés una partitura per tal de no quedar retratat davant la cort de Prússia.
Així doncs, el món de la música ja no tornarà a ser com l'hem conegut fins avui. I no acaba tot aquí, ja que Gangwolf promet més terrabastalls en les seves publicacions futures així com un nou catàleg que substitueixi el, segons ell, obsolet BWV de Wolfgang Schmieder.



1 comentari:

Antoni Sàbat Aguilera ha dit...

Ja fa massa que dura aquesta comèdia. Es veu que Anna Magdalena, a més de de fer tot això, tenia temps d'acontentar el seu marit i parir 12 fills, tenir-ne cura, peixar-los, treurel's hi la merda,fer totes les feines que feien les dónes (ABANS, EH?)i de més a més posar sobre paper pautat les seves (segons diu aquest il·luminat) partitures. Potser també, es disfressava del seu marit i delectava a la concurrència tocant l'orgue meravellosament.
De veritat ens hem de creure aquestes bajanades? Potser sí. Estem en l'època de brandar a tort i a dret la bandera d'un feminisme esbojarrat, despòtic i carrincló.