15/7/18

BWV 187

Per al Setè Diumenge després de la Trinitat es conserven les cantates BWV 107, 186, 187 i 54, aquesta darrera utilitzada en diverses ocasions del calendari. Avui analitzarem la cantata BWV 187 ES WARTET ALLES AUF DICH, cantata estrenada a Leipzig el 4 d'agost de 1726. El text, que podria ser de Christopher Helm, s'inspira en l'Evangeli del dia (Marc 8, 1-9) que narrava l'episodi de la multiplicació dels pans i els peixos. D'aquí extreu el llibretista una exhortació a la confiança en Déu com a garant de la vida i proveïdor de tot tipus de sustent.
Forma part d'un grup de cantates escrites l'any 1726 possiblement sobre textos del citat Christopher Helm, que sembla ser també el llibretista de les 17 cantates del cosí de Meiningen, Johann Ludwig Bach, que aquell any interpretà Johann Sebastian a Leipzig. No oblidem que no calia que les cantates fossin escrites pel propi Kantor, que només tenia l'obligació de preparar i dirigir les interpretacions de la música que considerés més adient, fos seva o d'un altre. Com veurem, uns quants passatges d'aquesta cantata seran reutilitzats en una de les misses menors, concretament la Missa en Sol menor BWV 235.
El primer d'ells serà el cor inicial Es wartet alles auf dich (Tots ells esperen de tu), que es convertirà posteriorment en el Cum Sancto Spiritu de dita missa. Alfred Dürr i Friedrich Smend  veuen en aquest cor un Bach al cim de la seva capacitat: Tot el moviment constitueix un enorme motet, on cada secció del text té el seu propi material musical, però és tot tan ben armat que el resultat és d'una solidesa i progressió corprenedora. Un amplíssim ritornello instrumental de 28 compassos obre el moviment, que se sustenta sobre un àgil ritme que avançarà imparable de principi a final. En ell, els blocs polifònics del cor aniran succeint-se, a quin més elaborat. Seran constants les repeticions i desdoblaments, tot per tal de suggerir la idea de multiplicació. Són també remarcables certs aspectes numèrics, com el fet que el tema de capçalera tingui 7 notes repetitives en referència als 7 pans de què parla l'Evangeli, seguides d'una vocalització de 24 notes per a il·lustrar l'abundància divina. El text d'aquest cor prové del Salm 104.
Seguirà el recitatiu del baix Was Kreaturen hält (Quantes coses no hi ha sobre la bola del món!) on hi destacarà la vocalització sobre Rund der Welt (la bola del món), al qual seguirà la primera ària de la cantata, Du Herr, du krönst allein das Jahr mit deinem Gut (Tu, Senyor, sols Tu, corones l’any amb ta bonesa). En ella el contralt és acompanyat de les cordes amb l'oboè duplicant el violí I, originant una elegant peça en Si Bemoll Major amb un fort aire de dansa que a A. Dürr li recordava l'estil galant de Händel (però a mi, no). Aquesta ària esdevindrà el Domine Fili unigenite de la missa BWV 235.
Una nova cita bíblica obre la segona part de la cantata, l'ària del baix Darum sollt ihr nicht sorgen noch sagen: Was werden (No us amoïneu, doncs, tot dient. Sobre unes paraules de l'Evangeli de Sant Mateu, la Vox Christi encarnada sempre pel baix serà acompanyada per un dinàmic i potent tema de les cordes a l'uníson que apareixerà transformat en el Gratias agimus de la missa abans esmentada.
Seguirà una nova ària, ara per a soprano en diàleg amb l'oboè: Gott versorget alles Leben (Déu se'n cuida de tota vida), en la qual jo sí que hi veuria certa reminiscència Händeliana. El clima inicialment amable i cofoi evolucionarà al llarg de la peça per tal d'anar reflectint el sentit del text. D'aquesta ària sortiran el Qui tollis i el Quoniam tu solus de la missa BWV 235.
Un darrer recitatiu amb el soprano acompanyat de tota la corda (Jo he posat confiança en Ell, com un infant) condueix a la coral final, que canta les estrofes 4 i 6 de Singen wir aus Herzensgrund, un himne de Hans Vogel de 1563 amb una melodia nadalenca anterior a la Reforma de títol llatí In natale Domini, la qual es cantava com a acció de gràcies després de l'àpat.
J.M.S.



Cantata BWV 187
ES WARTET ALLES AUF DICH
Dominica 7 Post Trinitatis
Estrenada: 4 d'agost de 1726
Text: Anònim, amb fragments del Salm 104 (Nº1), 
l'Ev. de St. Mateu (Nº4) i una coral final de Hans Vogel (1563)

Primera Part

1. COR
Tots ells esperen de tu,
 Que els donis el seu aliment a temps.
 Quan els el dones, el prenen,
I quan obres la teva mà,
 Ells queden assaciats de bonesa.  
***
2. RECITATIU (Baix)
Quantes coses no hi ha sobre la bola del món!
Mira les muntanyes, de les quals n’hi ha milers;
A vessar llacs i torrents, que brollen de l’aiguaneix;
L’estol d’ocells que planen per tot el cel, sobre el sòl.
Qui és el qui nodreix a tanta gent,
I qui és capaç de satisfer totes llurs necessitats?
Hi ha, potser cap altre sobirà que aspiri a tant?
Pot tot l’or del món proveir-los un àpat, només?
***
3. ÀRIA (Alt)
Tu, Senyor, sols Tu, corones l’any amb ta bonesa.
Els camins per on els teus peus caminen,
D’oli i beatitud, regalimen,
I és la teva pietat, la que ens dóna tanta riquesa.
***

Segona Part

4. ÀRIA (Baix)
No us amoïneu, doncs, tot dient:
Què menjarem? Què beurem?
 Amb què ens vestirem?
Tot això és el què neguiteja els gentils.
Però, el  vostre Pare celestial
Ja sap tot el què us fa falta.
***
5. ÀRIA (Soprano)
Déu se’n cuida de tota vida
De tot el què respira ací baix
I a mi res no em donaria
D’allò que a tothom ha donat?
Fora, recels! La seva fidelitat
La porto sempre al pensament
I m’obsequia a cada moment
Amb un nou doll d’amor paternal.
***
6. RECITATIU (Soprano)
Jo he posat confiança en Ell, com un infant,
I prenc tot el què em vol donar amb gratitud
Per consegüent, mai em sentiré desemparat,
I aquesta és la factura que Ell em posa á punt,
No cal amoïnar-s’hi, això no serveix per a res,
És un un cor esbalaït, el que sent necessitat;
Això és la tasca que s’ha pres Déu, generós i etern,
I sé que, també, ell m’ha assignat la meva part.
***
7. CORAL
Déu que ha endegat la terra,
No vol que hi manqui aliment;
Les valls i les muntanyes rega,
Perquè pel bestiar hi creixi herbei;
De la terra en surt el pa i el vi
Que Déu els en don, a bastança
Perquè hi puguem tots subsistir.
Li donem mercès i li preguem
Que ens faci posar els cinc sentits
A fi que el puguem entendre bé
Amb els seus manaments fer camí,
Per a fer el seu sant nom ben gran
I a Crist contínuament:
Dreçar-li d’acció de gràcies un cant.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera