27/5/18

BWV 176

La Festa de la Trinitat, que a l'església luterana de temps de Bach s'esdevenia el diumenge després de Pentecosta, marcava l'inici d'un llarguíssim cicle litúrgic que arribava fins l'Advent, quatre setmanes abans de Nadal, i podia arribar a contenir fins a 27 diumenges.
Quatre cantates conserva el catàleg per a aquesta festivitat, que cronològicament són les BWV 165, 194, 176 i 129. Avui estudiarem la tercera d'elles, la cantata BWV 176 ES IST EIN TROTZIG UND VERZAGT DING, que fou estrenada a Leipzig el 27 de maig de 1725.
Estem davant d'una d'aquelles cantates de la primavera de 1725 que Bach composà sobre textos de la poetessa Christiane Marianne von Ziegler, contemporània seva de la qual mai més posà en música un text, tot i que aquesta publicà l'any 1729 un cicle anual sencer de cantates. De fet, la fama que pugui tenir actualment Ziegler deriva únicament d'aquelles 9 cantates musicades per Bach l'any 1725, en les quals el propi músic introduí nombroses modificacions.
El missatge de la cantata deriva de les lectures del dia: No ens ha de recar fer confessió de la Fe. D'aquí que Ziegler esculli un versicle apropiat de Jeremies per a obrir la cantata. Es tracta d'un dictum o cita literal de les Escriptures, com és habitual en els seus llibrets: Es ist ein trotzing und verzagt Ding (Hi ha quelcom de tossut i temorenc en el cor de tots els homes), amb el qual confecciona Bach una fulgurant i complexa fuga que pràcticament irromp a la partitura. Aquest inici sobtat, juntament amb la brevetat de la cantata en una festivitat tan important, fa pensar als investigadors que en origen fos preludiada per alguna simfonia orquestral, avui perduda. Els tres oboès (un d'ells da caccia) doblen les veus altes, mentre el baix continu ho fa amb les baixes. Violins i violes desenvoluparan partitures pròpies d'acompanyament, car aquí no hi haurà els habituals interludis orquestrals que solen separar els blocs corals.
El segon moviment serà un recitatiu de contralt on es contraposa la nocturnitat a la llum a l'hora d'admetre sense complexos la fe cristiana: Ich meine, recht verzagt (Em cau l’ànima als peus).
Seguirà una deliciosa ària de soprano titulada Dein sonst hell beliebter Schein (Aquell raig teu d’estimada claror). Encomanada a la corda en ple, el seu ritme de gavota li confereix una elegància extrema. La secció en tresets del tema principal s'estendrà al llarg de tot el moviment i, sobre ells, destacarà la llarga nota amb què es canta dues vegades el terme Ruhn (sustentar).
A continuació entonarà el baix un recitatiu que acabarà convertit en arioso quan es recordi una cita bíblica de l'Evangeli de Joan 3,16: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Ziegler en farà una glosa al darrer vers d'aquest recitatiu, en declamar Puix tot el qui cregui en tu, no perdrà el camí.
El penúltim moviment de la cantata serà l'ària de contralt Ermuntert euch, furchtsam und schüchterne Sinne (Animeu-vos, sentits retrets i espantadissos), amb un plantejament mètric similar a l'ària anterior (dues parts de 4 versos casdascuna). També compartirà amb ella cert aire dansaire, en aquest cas de minuet, protagonitzat per l'oboè da caccia i els seus efectes d'eco, tan habituals a l'època barroca. Arrenca el moviment amb un gir ascendent que anticipa el terme Ermuntert euch (animeu-vos). Destaquen també els salts imperatius sobre höret (oïu) i les grans vocalitzacions amb què es canten els termes Loben (lloar) i Preisen (glorificar).
La cantata conclourà amb la vuitena estrofa de la coral Was alle Weisheit in der Welt, obra escrita l'any 1653 per Paul Gerhardt, cantada amb la melodia d'un himne baptista del propi Martí Luter, Christ, unser Herr, zum Jordan kam, que també havia inspirat la cantata BWV 7, estrenada el dia de Sant Joan de l'any anterior.
J.M.S.




Cantata BWV 176
ES IST EIN TROTZIG UND VERZAGT DING
Festo Trinitatis
Estrenada: 27 de maig de 1725.
Text: Christiane Marianne von Ziegler, amb modificacions del propi Bach.

1. COR
Hi ha quelcom de tossut i temorenc
 en el cor de tots els homes.
***
2. RECITATIU (Alt)
Em cau l’ànima als peus,
En veient que Nicodem no s’arriscà
A anar a veure Jesús de dia, sinó que hi anà de nit*.
Per Josuè, el sol calia que no es mogués,
Fins aconseguir-se la victòria, del tot;
Nicodem, al contrari, el que volia era:
Oh, mira, ja se’n va a la posta!    
                                                                                   *Jn 3,2
***
3. ÀRIA (Soprano)
Aquell raig teu d’estimada claror
S’ha tornat per a mi del tot nebulós;
Jo amb el Mestre preguntar prou voldria
Però em dóna basarda la llum del dia.
Per fer miracles ningú en té el feu
Perquè l’essència i la potestat
És com sembla dels qui Déu ha triat
Dels qui sustenten l’Esperit de Déu.
***
4. RECITATIU (Baix)
No ho trobis estrany, O Mestre, O no,
Que jo et vingui a preguntar de nit!
Car, em fa  por, que de dia,
La meva flaquesa no ho pugui resistir.
Car tu em consoles, tu dones vida
Al meu cor i al meu esperit,
Puix tot el qui cregui en tu, no perdrà el camí.
***
5. ÀRIA (Alt)
Animeu-vos, sentits retrets i espantadissos
Aneu tranquils, oïu el què Jesús os promet:
Que per mitjà de la fe jo em guanyaré el Cel.
Quan aquesta promesa es compleixi,
Aleshores, jo allà dalt,
Amb mercès i lloances,
Glorificaré, Pare, Fill i Esperit Sant
Que són la Santa Trinitat.
***
6. CORAL
Així doncs, tots plegats,
Passarem les portes del Cel
I un cop dins del teu Reialme
Et direm cantant sens parar
Que tu ets l’únic Rei,
Per damunt de tots els déus,
Déu Pare, Fill i Esperit Sant ,
Refugi i protecció dels fidels
Tres persones i un sol Déu.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera