BWV 63

El Nadal, Festa de la Nativitat de Crist, es celebrava a l'església luterana de temps de Bach en tres dies successius: 25, 26 i 27 de desembre. Per al primer dels tres dies conservem, per data de composició, les cantates BWV 63, 91, 110, 197a, 191 i la primera de l'Oratori de Nadal BWV 248. Avui ens entretindrem en la primera de totes elles, la cantata BWV 63 CHRISTEN, ÄTZET DIESEN TAG, la única cantata nadalenca del primigeni Cicle de Weimar.

A finals de 1713 va estar Bach a punt d'esdevenir organista de la Liebfrauenkirche de Halle, la ciutat natal de Händel. Fins i tot va ser acceptat oficialment el 13 de desembre, i pel dia 25 va escriure una cantata nadalenca sobre un text del seu principal avalador a la ciutat, el pastor Johann Michael Heinnecius. Però com passa sovint en el futbol actual, discrepàncies contractuals de darrera hora frustraren l'operació, tot i que les relacions van seguir sent amistoses fins al punt que, posteriorment, Wilhelm Friedemann Bach ostentà el càrrec d'organista a Halle durant 18 anys.
Una altra possibilitat apuntada per algun investigador és que la cantata hagués estat estrenada pel Nadal de 1716, quan Bach supervisà la renovació de l'orgue de Halle (nova  mostra de les bones relacions imperants entre Bach i les autoritats locals).

En tot cas, l'any 1713 restà Bach a Weimar, però aviat fou ascendit a Konzertmeister amb l'obligació de presentar una cantata mensual. Devia ser pel Nadal de 1714, 15 o 16 que Bach rescatà aquella cantata de Halle per interpretar-la a Weimar, tot i que la data exacta es desconeix.

Tot i el seu indiscutible caràcter festiu, Alfred Dürr troba a faltar a la cantata alguns elements característics de les obres nadalenques posteriors, com la música pastoral o de bressol o alguna coral del temps de nativitat. Tot i això, la seva adscripció nadalenca és indubtable, car Bach la reestrenà durant els seu primer Nadal a Leipzig, el 25 de desembre de 1723, dia en que fou interpretada a 3 esglésies diferents.

Alfred Dürr destaca també la perfecta simetria de l'obra, estructurada entorn el recitatiu central:

Cor - Recitatiu - Duet - RECITATIU - Duet - Recitatiu - Cor

El cor inicial esclata amb tota la fanfàrria festiva capitanejada pel metall i les timbales, essent la única ocasió juntament amb la cantata BWV 119 en què Bach utilitza 4 trompetes. Es tracta d'un enorme moviment en forma  Da capo i en la brillant tonalitat de Do Major, on les rauxes del ritornello inicial van introduint les diferents seccions. En la meva modesta opinió, les intervencions de les timbales podrien simbolitzar el fet de colpejar el cisell per a gravar en pedra o metall el dia present, tal com canta el cor.

El text del recitatiu de contralt O selger Tag! o ungemeines Heute (Oh, beneït dia! Oh instant sens parió) ha estat escrit per a la reestrena de l'any 1723, tot i que la partitura sembla seguir l'estil de l'època de Weimar.

El tercer moviment és un duet per a soprano i baix que comença amb les mateixes paraules a totes les versions, tot i que després la de 1723 serà diferent de l'original: Gott, du hast es wohl gefüget (Déu, tu que decideixes molt bé). Un reposadíssim moviment en La menor on els cantants només coexisteixen amb un solo de l'oboè, que posteriorment Bach reemplaçà per l'orgue.

El recitatiu  per a tenor que centra la cantata So kehret sich nun heut (Per tant, avui s’han esfumat) va ser també creat l'any 1723. Donarà pas a un nou duet, ara per a contralt i tenor: Ruft und fleht den Himmel an (Feu un clam tot suplicant al cel), on tota la corda acompanya els cantants en un ritme similar al del cor inicial, tot i que sense la forma da capo.

S'acomiada el baix amb el penúltim moviment de la cantata, el recitatiu Verdoppelt euch demnach, ihr heißen Andachtsflammen (Acreixem, per tant, la nostra ablamada Devoció), on serà sustentat per tota la corda i tres oboès per arribar al Mi agut en cantar Steigt fröhlich himmelan (alceu-vos joioses cap al cel).

I la cantata conclourà de manera brillant amb el cor Höchster, schau in Gnaden an (Déu suprem, mireu amb clemència), que el gran Helmuth Rilling considera un dels moviments més difícils de Bach a causa dels ritmes entrecreuats que campen per la partitura alternats o coexistint amb articulacions dispars del cor. Per no parlar de l'estructura: La poderosa arrencada de l'orquestra, amb la resposta del cor entonant els dos versos inicials, és seguida d'una complicada estructura on solistes, cor, fugues, motius i contramotius amb cromatismes varis es van succeint, units entre sí per les ocasionals ràfegues del tema principal. La repetició de la secció inicial tancarà solemnement la més antiga cantata nadalenca de Bach que conservem. Bon Nadal!

J.M.S.

Cantata BWV 63
CHRISTEN, ÄTZET DIESEN TAG
Feria I Nativitatis Christi
Estrenada: Molt probablement el 25 de desembre de 1716
Text: Possiblement de Johann Michael Heineccius

1. COR
Cristians, graveu aquest dia
Sobre metall i llosa de marbre.
De pressa, veniu amb mi al pessebre
I que dels vostres llavis exhalin
Cants alegres d’agraïment i respecte;
Ja que la claror a doll que ara esclata
Ens assenyala la llum de la Gràcia.
***
2. RECITATIU (Alt)
Oh, beneït dia! Oh instant sens parió,
En què la salvació del món,
La Silo*, que ja en el Paradís
Déu havia promès a la nissaga humana,
Ara se’ns ha manifestat
Per alliberar Israel del captiveri i l’esclavatge de Satanàs.
Déu estimat. Oi, que som unes pobres criatures?
Un poble malfiat, que t’abandonà;
I malgrat això, tu no ens odies;
Perquè abans que ens arrosseguem per terra
Sota el  pes del nostres pecats,
Ha calgut que la Divinitat es complagués
En fer-se de la condició humana,
Per venir a la terra
Fet un infant nascut en una establia.
Oh, incomprensible i beneït designi!
*Llibre de Josuè (18, 1) 
La ciutat de Silo, on es feu el repartiment
de la terra promesa a les tribus d’Israel.
***
3. ÀRIA (Duet: Soprano, Baix)
Déu, tu que decideixes molt bé
Tot el què des d’ara ens cal fer
Deixa que ens posem a les teves mans
I confiem en la teva Gràcia,
Ja que tu ens adelitaràs
Amb l’eterna fruïció.
***
4. RECITATIU (Tenor)
Per tant, avui s’han esfumat
Les temibles pressures,
Que oprimien i angoixaven Israel,
I que s’han mudat en gràcia i salvació.
S’ha manifestat el lleó de l’estirp de David,
Ja té l’arc vinclat i l’espasa esmolada,
Amb que ens ve a donar la llibertat.
***
5. ÀRIA (Duet: Alt, Tenor)
Feu un clam tot suplicant al cel;
Veniu, oh cristians, veniu en processó,
Saltem, avui, tots d’alegria
Per la mercè que Déu ens fa!
Ell ens dóna el seu ajut
I ens guarda de tot mal
Favors que mai li agrairem prou.
***
6. RECITATIU (Baix)
Acreixem, per tant, la nostra ablamada Devoció,
Tots plegats, de cor i  plens d’humilitat!
Joiosos, girem els ulls cap el cel
Tot donant gràcies a Déu, per tot .
***
7. COR
Déu suprem, mireu amb clemència
Aquestes ànimes fervents i suplicants!
Les lloes de gratitud que us adrecem
Us plagui d’escoltar-les;
Doneu-nos tothora vostra benvolença,
O no deixeu que jamai
El maligne ens pugui atordir.

Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera