Només dues cantates s'han conservat per al Vint-i-quatrè Diumenge després de la Trinitat: Les BWV 60 de 1723 i la que tot seguit tractarem, la cantata BWV 26 ACH WIE FLÜCHTIG, ACH WIE NICHTIG, que va ser estrenada a Leipzig el 19 de novembre de 1724.
Forma part del cicle de 40 cantates corals que Bach va composar durant el seu segon any com a Kantor de St. Tomàs, cantates totes elles inspirades en corals tradicionals de l'església luterana.
Els darrers diumenges de l'any litúrgic luterà, que començava quatre setmanes abans de Nadal amb el Primer Diumenge d'Advent, eren dedicats a la reflexió sobre la brevetat de la vida i la proximitat del seu final, talment l'any que concloïa. Aquesta és la temàtica de la coral de Michael Franck que utilitzà l'anònim autor del llibret, que conservà com és habitual les estrofes primera i última per als moviments extrems de la cantata, mentre que la resta són reelaboracions lliures.
El cor inicial és una obra mestra en la qual Bach ens transporta a un ventós dia de tardor o quelcom semblant, on el temps s'emporta els nostres dies com si fossin fulles mortes. Un recurs que ja utilitzà anys abans, en escriure un breu preludi per a orgue sobre el mateix coral inclòs a l'Orgelbüchlein, i que avui en dia és catalogat al BWV 644. Sobre aquesta agitació orquestral, els sopranos reforçats per la trompa cantaran les llargues notes de la melodia de la coral mentre que la resta de les veus llençaran ràfegues violentes.
Seguirà l'ària de tenor So schnell ein rauschend Wasser schießt (Tan ràpid com l'aigua), una autèntica descripció musical del fluir del líquid element gràcies a les àgils vocalitzacions sobre termes com schnell (ràpid) i a l'exigent partitura de la flauta travessera, en una de les darreres àries virtuoses per a aquest instrument d'aquell estiu-tardor de 1724 (vegeu BWV 9).
El següent moviment, un recitatiu per a contralt, arrenca amb l'habitual vocalització sobre la paraula Freude (alegria), i dóna pas a l'ària An irdische Schätze das Herze zu hängen (Lligar el Cor a les riqueses terrenals), on el baix acompanyat de fins a tres oboès evolucionarà a ritme de bourrée. Veu Alfred Dürr en aquesta ària una espècie de dansa de la mort, un servidor hi veu també una certa idea de rellotge avançant inexorable cap a l'hora final. A la secció central destaquen les terribles vocalitzacions sobre les flames devoradores i les onades escumoses.
Un recitatiu secco de soprano fa la transició al número final on se sent de nou la coral que protagonitza aquesta breu cantata, ara entonada a cappella i amb trompa, flauta, oboès I/II i violí I doblant als sopranos, mentre que els contralts són doblats pel violí i oboè restants, el tenors per la viola i els baixos pel continu.
J.M.S.
Cantata BWV 26
ACH WIE FLÜCHTIG, ACH WIE NICHTIG
Dominica 24 Post Trinitatis
Estrenada: 19 de novembre de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Michael Franck (1652)
1. COR
Oh, com n'és de fugaç i vana
La vida de l'Home!
Tan ràpid com arriba la boira
I tan ràpid com s'escampa,
Així és la nostra vida, guaiteu!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Tan ràpid com l'aigua
Cau turbulenta de la cascada,
Així de ràpids són
Els dies de la nostra vida.
El temps passa,
Les hores volen,
Talment les gotes de la pluja
Quan es precipiten al buit.
***
3. RECITATIU (Alt)
L'alegria esdevé tristor,
La bellesa es marceix com una flor,
La força més gran es debilita,
La felicitat s'esvaeix amb el temps,
Honor i Glòria s'obliden.
La ciència i les creacions de l'Home
Són finalment destruïdes per la tomba.
***
4. ÀRIA (Baix)
Lligar el Cor a les riqueses terrenals
És una temptació d'aquest món insensat.
Què fàcilment sorgeixen
Les flames devoradores!
Com udolen les onades escumoses
Fins que s'estavellen i es fan miques!
***
5. RECITATIU (Soprano)
La més gran pompa i fastuositat
És engolida per la nit de la mort.
Aquell qui creu ser un déu
No s'escapa del pols i la cendra,
I quan arriba la darrera hora
I és colgat sota terra
Els ciments de sa grandesa es desfan
I esdevé eternament oblidat.
***
6. CORAL
Oh, com n'és de fugaç i vana
La condició Humana!
Tot, tot allò que veiem
Ha de caure i desaparèixer.
Però aquell qui és temorós de Déu
Esdevindrà Etern.
ACH WIE FLÜCHTIG, ACH WIE NICHTIG
Dominica 24 Post Trinitatis
Estrenada: 19 de novembre de 1724
Text: Anònim, basat en un Himne de Michael Franck (1652)
1. COR
Oh, com n'és de fugaç i vana
La vida de l'Home!
Tan ràpid com arriba la boira
I tan ràpid com s'escampa,
Així és la nostra vida, guaiteu!
***
2. ÀRIA (Tenor)
Tan ràpid com l'aigua
Cau turbulenta de la cascada,
Així de ràpids són
Els dies de la nostra vida.
El temps passa,
Les hores volen,
Talment les gotes de la pluja
Quan es precipiten al buit.
***
3. RECITATIU (Alt)
L'alegria esdevé tristor,
La bellesa es marceix com una flor,
La força més gran es debilita,
La felicitat s'esvaeix amb el temps,
Honor i Glòria s'obliden.
La ciència i les creacions de l'Home
Són finalment destruïdes per la tomba.
***
4. ÀRIA (Baix)
Lligar el Cor a les riqueses terrenals
És una temptació d'aquest món insensat.
Què fàcilment sorgeixen
Les flames devoradores!
Com udolen les onades escumoses
Fins que s'estavellen i es fan miques!
***
5. RECITATIU (Soprano)
La més gran pompa i fastuositat
És engolida per la nit de la mort.
Aquell qui creu ser un déu
No s'escapa del pols i la cendra,
I quan arriba la darrera hora
I és colgat sota terra
Els ciments de sa grandesa es desfan
I esdevé eternament oblidat.
***
6. CORAL
Oh, com n'és de fugaç i vana
La condició Humana!
Tot, tot allò que veiem
Ha de caure i desaparèixer.
Però aquell qui és temorós de Déu
Esdevindrà Etern.
Traduïda per Josep-Miquel Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada