16/6/10

Sònar 2010 i BWV 106

He vist que l'anunci d'enguany del festival Sònar-Estrella Damm utilitza una deliciosa versió per a piano dels primers compassos de la sonatina inicial de la cantata BWV 106, Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (el temps de Déu és el millor de tots els temps), una de les més famoses de Bach que també és coneguda com a Actus Tragicus. Aquesta cantata fa honor a la seva fama ja que sens dubte és una de les millors obres de la història de la música.
La seva data de composició és desconeguda però sembla clar que es tracta d'una de les primeres obres de Bach, el qual la podria haver escrit cap als anys 1707-08, quan només comptava vint-i-pocs anys. La seva destinació, però, és segura: es tracta d'una cantata funeral, tot i que desconeixem el nom del difunt/a que va ser acomiadat amb tan sublim música.
Segons l'eminent estudiós de l'obra de Bach Alfred Dürr, aquesta cantata "...és una obra genial, de les que fins i tot els grans mestres rarament engendren i amb la qual el jove de 22 anys es va avançar amb un impuls poderós a tots els seus contemporanis. Es podria afirmar fins i tot que l'art de Bach va poder madurar al llarg de la seva vida, però no va guanyar en profunditat: l'Actus Tragicus és una obra mestra mundial".
La música segueix el model arcaïtzant i madrigalesc de les primeres obres vocals de Bach, que encara no s'ha entregat al "nou estil" provinent d'Itàlia, on l'estructuració a base d'àries, recitatius i cors serà ben definida. Tot i això, descobrim ja en aquesta obra una característica que no variarà en Bach fins al final dels seus dies: la contemplació de la mort no com a quelcom terrible i trist que cal afrontar amb espant sinó com una espècie d'alliberament, de trànsit cap al món espiritual que cal afrontar amb total serenitat. Aquesta serenitat serà la que impregnarà tota la cantata ja des dels primers compassos de la sonatina que podem sentir a l'anunci del Sònar.
L'orquestració és genial i irrepetible: 2 flautes dolces (que en Bach simbolitzen sempre allò sobrenatural), 2 parts de viola da gamba i baix continu. El resultat és d'una placidesa i delicadesa extraordinàries, aconseguint plenament el que el jove Bach pretenia amb aquesta cantata: consolar l'esperit dels assistents al funeral i transmetre'ls aquesta serenitat davant la mort que serà una de les constants temàtiques de tota la seva obra.
Ja ho veieu: gràcies a Bach, fins i tot el Sònar ens pot fer reflexionar sobre la nostra existència!
De la cervesa ja ho sabíem...