BWV 150

La cantata BWV 150 NACH DIR, HERR, VERLANGET MICH és una de les obres més enigmàtiques del catàleg. Es desconeixen completament tant la seva destinació com la data de composició, tot i que presenta totes les característiques de les cantates primigènies de Bach. Malgrat haver estat qüestionada alguna vegada la seva autenticitat, l'anàlisi d'autoritats com Alfred Dürr o Christoph Wolff ha esvaït gairebé tots els dubtes. Segons aquest segon investigador, podria tractar-se fins i tot de la més antiga cantata de Bach que conservem, la qual hauria pogut ser escrita a Arnstadt l'any 1706. Especula Wolff fins i tot que aquesta cantata hauria estat la causa dels retrets de les autoritats d'aquella localitat cap a Bach, acusat d'haver fet cantar una dona (la seva cosina i futura esposa Maria Bàrbara) a l'Església Nova, de la qual n'era l'organista titular. Martin Petzold, per la seva banda, la creu estrenada a Mühlhausen el 19 d'abril de 1708, Dominica Jubilate.

El llibret és anònim, i conté fragments extrets del Salm 25. Com moltes obres primigènies de Bach, arrenca amb una breu simfonia instrumental a càrrec de les cordes, on l'ambient de súplica s'aconsegueix amb descensos cromàtics que anticipen recursos expressius que trobarem molt més elaborats a cantates posteriors, com les BWV 12 o 78.

Seguirà el cor que dóna nom a la cantata: Nach dir, Herr, verlanget mich (Vers Tu, Senyor, m’elevo). Partint del mateix descens cromàtic de la simfonia inicial, construeix Bach un moviment coral amb l'estructura típica de les seves cantates de joventut, on en el model motetístic s'alternen blocs de caràcter imitatiu amb d'altres de caràcter homòfon. Tota una demostració del talent d'un jove mestre de vint-i-pocs anys.

A continuació entonarà la soprano, acompanyada dels violins a l'uníson, l'única ària pròpiament dita de la cantata: Doch bin und bleibe ich vergnügt (Però sóc i seré content). És molt destacable aquí la  utilització per primera vegada d'un ritme anomenat figura curta (una corxera seguida de dues semicorxeres), que pretén crear un ambient d'alegria i felicitat. Aquest recurs serà utilitzat per Bach durant tota la resta de la seva vida. Destaquen també les pinzellades musicals amb què es subratllen termes com kreutz (creu), sturm (tempesta) o Tod (mort).

El següent cor Leite mich in deiner Wahrheit und lehre mich (Condueix-me en la Veritat) és un altre motet que arrenca amb un andante en el qual les veus realitzen, en relleus, un ascens de tres octaves i mitja simbolitzant la "conducció a la Veritat" de què parla el text. Lehre mich (ensenya'm), dirà a continuació, per la qual cosa Bach estableix 4 compassos imitatius amb les veus emparellades de dos en dos, simbolitzant el binomi mestre-alumne. Seguidament es proclamarà la fe i l'esperança en Déu mitjançant una declamació que passarà per totes les veus.

El cinquè moviment serà un inhabitual tercet per a contralt, tenor i baix titulat Zedern müssen von den Winden (Els Cedres reben sovint la batzegada dels vents). Estarem davant d'un dels primers exemples de la genialitat de Bach pel que fa a la música descriptiva, car les rauxes de vent seran dibuixades per les ràpides cadències del baix continu. 

El penúltim moviment de la cantata, “Meine Augen sehen stets zu dem Herrn” (Els meus ulls miren sempre al Senyor), serà un nou cor en forma de complicat motet amb una gran tècnica contrapuntística. I la cantata conclourà amb un magistral cor que parla molt en favor de l'autenticitat bachiana de la partitura: Meine Tage in dem Leide (Els meus dies de patiment), una xacona de 89 compassos que constitueix una autèntica obra mestra tonal. Està basada en un tema de 5 notes d'Arcangelo Corelli que també utilitzarà Johannes Brahms, gran enamorat l'obra de Bach, al darrer moviment de la seva Quarta Simfonia, estrenada l'any 1885.

J.M.S.

Cantata BWV 150
NACH DIR, HERR, VERLANGET MICH
Ocasió Indeterminada
Estrenada: Abans de 1714, potser cap a 1708-09
Text: Anònim, extret del Salm 25

1. SIMFONIA
***
2. COR
Vers Tu, Senyor, m'elevo.
Déu meu, en Tu confio.
Deslliura'm de caure en l'engany
De la qual cosa els meus enemics
En gaudirien a costa meva.
***
3. ÀRIA (Soprano)
Però sóc i seré content
Tot i que a vegades m'enfurismi:
Creu, Tempesta i altres proves,
Mort, Infern i el que segueixi.
Quan la desgràcia colpegi
El teu lleial servent,
Just serà i just ho seguirà sent.
***
4. COR
Condueix-me en la Veritat
I ensenya'm,
Car Tu ets el Déu que m'auxilia
Al qual espero cada dia.
***
5. ÀRIA (Alt, Tenor, Baix)
Els Cedres reben sovint
Les batzegades dels vents
I a vegades són tombats.
A Déu confiaré els meus Pensaments i Actes
Sense manies, encara que el contradiguin,
Car la seva Paraula ensenya tot d'altres coses.
***
6. COR
Els meus ulls miren sempre al Senyor
Doncs Ell deslliurarà els meus peus
De la xarxa.
***
7. COR
Els meus dies de patiment
Transforma Déu al final en Joia:
Els cristians, als camins espinosos
Són guiats pel Poder i la Benedicció celestials.
Sigui Déu el meu fidel Protector,
No caigui en les ofenses dels Homes.
Crist, que és al nostre costat,
M'ajuda cada dia a guanyar la batalla.

Traduïda per Josep-Miquel Serra