5/3/17

BWV 197

Conserva el BWV tres cantates de noces, que són les BWV 195, 196 i 197 GOTT IST UNSRE ZUVERSICHT, i avui en parlarem, d'aquesta última.
Aquesta cantata presenta algunes curioses particularitats:
Per començar, es desconeix del tot la data de composició, tot i que ha de ser posterior a 1728, car d'aquell any conservem les restes d'una primera versió (197a) que la investigació dóna per fet que va ser destinada al dia de Nadal d'aquell any 1728 o un d'immediatament posterior. Altres indicis, com el tipus de paper utilitzat, suggereixen dates encara posteriors, de 1735 endavant, la qual cosa la convertiria en una de les darreres cantates d'església de Bach.
Es desconeix també la celebració específica a la qual fou destinada, i només sabem dues coses en base a les minses anotacions del manuscrit de Bach: Que va destinada "in diebus nuptiarum", és a dir, els dies de casament, i que Bach l'anomena "concerto", terme que reserva exclusivament a les seves cantates d'església i per la qual cosa deduïm que l'obra va destinada a la cerimònia religiosa en sí i no al convit posterior, com és el cas d'altres cantates (BWV 202).
Per suposat, tampoc tenim ni idea de qui van ser els afortunats nuvis que visqueren l'honor de casar-se amb música del propi Bach, però devien ser gent important si tenim en compte que la cantata és de grans dimensions i que l'aparell vocal i instrumental és el de les grans ocasions (i tot això, a més dels honoraris de Bach, s'havia de pagar). Alfred Dürr creu veure algunes referències al text al viatges o als camins, així que, pensa ell, podria tractar-se d'algú que viatgés sovint, un mercader acomodat, potser.
La cantata està dividida en dues parts destinades a ser interpretades una abans i l'altra després de l'enllaç matrimonial. Una darrera curiositat d'aquesta cantata és que, segons el manuscrit, la segona part s'interpretarà "post copulationem". Evidentment fa referència a la unió davant Déu, però que cadascú extregui les seves conclusions... 
J.M.S.



Cantata BWV 197 GOTT IST UNSRE ZUVERSICHT
In Diebus Nuptiarum (Cantata de noces)
Estrenada: Probablement cap a 1736-1737. 

Es conserven restes d'una primera versió nadalenca, BWV 197a, escrita cap al 1728.
Text: Poeta anònim (1-4; 6-9); Martí Luter (5: estrofa de l'himne «Nun bitten wir den heiligen Geist»); Georg Neumark (10: estrofa del coral «Wer nur den lieben Gott läßt walten»)
 
Primera Part

1. COR
Déu és la nostra ferma esperança,
ens confiem a les seves mans.
Guiant els nostres camins,
governant el nostre cor
arreu és una benedicció.
***
2. RECITATIU (Baix)
Déu és i roman el millor auxiliador,
Ell sosté immillorablement la casa.
Guia les nostres accions de vegades de forma sorprenent
però sempre per a bé,
vers on el propòsit no fa comptes;
allò que el seny troba impossible
s'escau.
Ell du la sort dels fills que l'estimen
des de la infantesa escrita a la mà.
***
3. ÀRIA (Contralt)
Adormiu-vos totes les penes del dolor
dins el son dolç
d'una confiança d'infant!
Els ulls de Déu, que vigilen
i que són el nostre estel de la Tramuntana,
ho faran tot.
***
4. RECITATIU (Baix)
Així doncs, seguiu Déu i la seva voluntat!
Aquesta és la via correcta;
mena, a través del perill,
finalment a Canaan
i, a través de l'amor que Ell ha posat a prova,
també al seu altar sant,
i lliga un cor amb un altre cor.
Senyor, uniu-vos a aquestes flames!
***
5. CORAL
Dolç amor, concediu-nos el vostre favor.
Feu-nos sentir l'ardor de l'amor,
que ens estimem de tot cor un amb l'altre
i en pau en un mateix esperit romanguem.
Kyrie Eleison.

Segona Part

6. ÀRIA (Baix)
Oh agradosa parella!,
tindràs perfecta benestança;
Déu et beneirà des de Sion
i et guiarà sempre.
Oh agradosa parella!
***
7. RECITATIU (Soprano)
De la mateix manera que Déu,
fidel i paternal, t'ha volgut bé des de la infantesa,
així serà per sempre
el teu millor amic
fins a la fi.
I pots creure del cert
que ell mai no deixarà
que, amb suor i fatiga a les mans,
et falti cap bé.
Sortosa tu!, la teva joia és incommensurable.
***
8. ÀRIA (Soprano)
Goig i plaer,
prosperitat i salut
creixeran, es refermaran i [et] delectaran.
Els ulls, el pit
participaran sempre
d'aquesta dolça alegria.
***
9. RECITATIU (Baix)
I aquesta feliç existència
es mantindrà fins als darrers anys,
puix que la bondat de Déu no té límit.
Et concedeix molt,
de fet més que allò que el cor pot desitjar.
En pots tenir la certesa!
***
10. CORAL
Aneu, doncs, feliços pels camins de Déu,
i allò que feu, feu-ho fidelment,
mereixeu-vos la benedicció de Déu,
ja que cada matí es renova.*
Car a aquell qui la seva ferma esperança
diposita en Déu, Ell mai no l'abandona.
***
*Variant dels quatre primers versos:
Vés, doncs, feliç pels camins de Déu,
renuncia fidelment al teu
i confia en la rica benedicció del cel,
així en tu serà renovada.

Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol