5/3/17

BWV 197

Conserva el BWV tres cantates de noces, que són les BWV 195, 196 i 197 i ara parlarem de la darrera de les tres.
Aquesta cantata presenta algunes curioses particularitats:
Per començar, es desconeix del tot la data de composició, tot i que ha de ser posterior a 1728, car d'aquell any conservem les restes d'una primera versió (197a) que la investigació dóna per fet que va ser destinada al dia de Nadal d'aquell any 1728 o un d'immediatament posterior. Altres indicis, com el tipus de paper utilitzat, suggereixen dates encara posteriors, de 1735 endavant, la qual cosa la convertiria en una de les darreres cantates d'església de Bach.
Es desconeix també la celebració específica a la qual fou destinada, i només sabem dues coses en base a les minses anotacions del manuscrit de Bach: Que va destinada "in diebus nuptiarum", és a dir, els dies de casament, i que Bach l'anomena "concerto", terme que reserva exclusivament a les seves cantates d'església i per la qual cosa deduïm que l'obra va destinada a la cerimònia religiosa en sí i no al convit posterior, com és el cas d'altres cantates (BWV 202).
Per suposat, tampoc tenim ni idea de qui van ser els afortunats nuvis que visqueren l'honor de casar-se amb música del propi Bach, però devien ser gent important si tenim en compte que la cantata és de grans dimensions i que l'aparell vocal i instrumental és el de les grans ocasions (i tot això, a més dels honoraris de Bach, s'havia de pagar). Alfred Dürr creu veure algunes referències al text al viatges o als camins, així que, pensa ell, podria tractar-se d'algú que viatgés sovint, un mercader acomodat, potser.
La cantata està dividida en dues parts destinades a ser interpretades una abans i l'altra després de l'enllaç matrimonial. Una darrera curiositat d'aquesta cantata és que, segons el manuscrit, la segona part s'interpretarà "post copulationem". Cadascú que extregui les seves conclusions...